PÒSIT

Els cuidadors dels pacients d’Alzheimer acaben recopilant un grapat de records desorganitzats, converses absurdes i situacions hilarants. A la dura tasca de cuidar el familiar o amic, s’hi afegeix la gran responsabilitat de tenir cura d’aquests records, que per pudor o necessitat, s’acabaran oblidant mica en mica, i s’acumularan en un continent, digues-li casa, armari, calaix o cervell, fins a perdre la forma, sentit, context sense l’oportunitat de convertir-se en idea, imatge, inspiració per a futures generacions.