Personatges del segle XVII i pallassos del XXI viatgen per les terres i els aires d’una Espanya esperpèntica.
Als pallassos de Rhum&Cia els encarreguen fer un clàssic i s’ho prenen com una gran oportunitat. Trien, perquè no n’hi havia cap altre a la llibreria, El diablo cojuelo, de Luis Vélez de Guevara. Així és com comencen a embolicar-se -o, millor dit, a trencar-se- dues trames: la de la boja obra de Vélez -tractada amb molt respecte i amb algunes llicències- i la d’una companyia sempre a punt del fracàs - a lo pallasso- en la seva tossuderia per portar- la a escena.