PANORAMA

Del grec pân (tot) i hórama (vista) la paraula Panorama va ser emprada pel pintor irlandès Robert Barker per descriure les seves pintures circulars. Els seus paisatges generen una experiència immersiva que convida a la contemplació i la reflexió. Quin és el nostre lloc en aquest paisatge

Raquel Gualtero també ens empeny cap a un estat contemplatiu, cap a un trànsit per diversos imaginaris estranyament familiars. El seu cos és el centre del paisatge. Els seus gestos esdevenen coreografies infinites. Panorama és un solo de dansa que ens transporta cap a un lloc íntim, únic i intransferible. Un lloc recorregut per una veu que ens pertany i que transforma els motlles que ens hem construït. Potser es tracta d'un lloc estrany, inhòspit i inesperat, però és, sens dubte, un lloc que anhelem.