NI RASTRE DE QUI VAM SER

En Caralt i l’Hostench són dos treballadors d’una empresa de vigilants d’escenari qualificats. Passen les hores de la seva feina omplint la buidor d’un teatre mort. Viuen un present de desesperança i projecten un futur d’una lluminositat més que improbable. Persegueixen l’ombra gairebé difusa que una vegada, fa molt temps, ells mateixos van aconseguir projectar. I així els veiem, un dia com avui, quan un error fa que el teatre sigui ple o gairebé.