SNORKEL

O el que és el mateix: no vam canviar el món perquè per a les tardes no ens anava bé

Com convidats que ningú no coneix, acabats d’arribar a una festa que ja s’ha acabat però tot i així optimistes i ridículament pacients. Aquesta obra potser parla de nosaltres, d’aquells dels qui no parlarà mai ningú. Nosaltres, que escurem el cul de les ampolles i pessiguem amb una dissimulació ridícula les restes del pastís que d’altres no han volgut. Nosaltres, que allà drets vora la porta observem sense pressa les taques enganxifoses sobre la moqueta i les arribem a trobar boniques. Nosaltres, que no entenem…, que fins i tot odiem, la física quàntica.