Premi Coreografia 2019 als XXII Premis de la Crítica
Sembla que totes les trames complexes es teixeixen a partir de pautes senzilles. I amb aquest pensament, despleguem les nostres regles de joc i provem d'existir plegats. Som un grup. Una banda. TRAMA es proposa com un concert, amb les seves diferents veus, afinacions i notes discordants. Entrellacem cossos i relacions per traçar una partitura física d'interdependències i confiança mútua; d'acords i dissensions, d'equilibris compartits, afinacions, desordres i nusos gordians. Cossos que es repleguen sobre ells mateixos i accions que es despleguen en moviments col·lectius. TRAMA és una partitura sobre el grup, les seves arestes i les seves derives.